El documento resume la Revolución Francesa de 1789 y los factores que la causaron. Menciona las causas ideológicas, políticas, económicas y sociales como la desigualdad legal, la bancarrota del estado, las malas cosechas y la influencia de las ideas ilustradas. Describe el desarrollo de la revolución desde la toma de la Bastilla hasta la abolición de la monarquía y el establecimiento de la Primera República francesa.

1. TEMA 3. LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1870) FONT: SLIDESHARE. SALVADOR VILA ESTEVE

3. Causes econòmiques: estructurals Pobresa del camperolat i les classes populars urbanes + Males collites i pujada del preu del pa = La revolució com a única sortida per canviar-ho tot Burgesia enriquida + Els privilegiats li neguen a la burgesia el poder polític i els privilegis = Desequilibri : demanen posar fi al intervencionisme Ordres privilegiats L’alça dels preus provocava la disminució dels seus ingressos S’oposaven a tot allò que minvés el seu poder + =

4. Cause cojunturalss: econòmiques El rei permet l’entrada de teixits anglesos a canvi de préstecs (1786) Els artesans francesos no poden competir Culpen al rei Participaran a la Revolució Augment de les càrregues fiscals als pagesos imposada pels senyors Disminució del poder adquisitiu La revolució era la única sortida + = Succesió de males collites Manca de blat (crisi de subsistència) Augment del preu del pa Fam + = + = + + Dèficit de la hisenda estatal (malbaratament) +500 milions -5.000 milions L’aristocràcia no pagava impostos + + Participació a la Guerra d’Independència dels EUA = Fallida / Dèficit

5. Causes socials Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats : els no privilegiats mantenen als privilegiats amb les seves rendes (camperols) i paguen impostos. La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder polític, malgrat tindre el poder econòmic. “ Els impostos senyorials eren els més durs i els més impopulars. el règim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la percepció de drets (...). Els drets pròpiament senyorials eren els drets de caça; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals al servei del senyor; moldre al molí del senyor; (...) el senyor conservava la propietat directa de les terres que conreaven els camperols, per les quals pagaven rèdits anuals de les collites (rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest règim variava d’intensitat segons les regions (...). Per apreciar el seu nivell cal tindre en compte, no sols els mateixos impostos, sinó també les vexacions i abusos als quals donava lloc.” Soboul, Albert: La Revolució Francesa (1981). “ Perquè sou un gran senyor, us creieu un gran geni. Noblesa, fortuna, rang, posició, tot això és el que us fa ser tan arrogant. Però, què heu fet per a merèixer aquestes fortunes? Us heu pres la molèstia de nèixer, però res més. Per altra banda, sou un home bastant ordinari. En quant a mi, Déu meu, perdut entre l’obscura multitud, he hagut d’utilitzar de més ciència i expedients tan sols per a subsistir dels que s’han utilitzat en els últims cent anys per a governar Espanya. M’esforço per seguir una carrera honoable i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la química, la farmàcia, la cirurgia, i tota la influència d’un gran senyor és prou per a posar-me a la mà una llanceta de veterinari.” Beaumarchais: Les Bodes de Fígaro (1874). Presa de consciència per part dels no privilegiats de la seva injusta situació Demanda de canvis Els privilegiats es neguen Revolució

6. Causes ideològiques Crítiques dels il·lustrats a l’absolutisme, demanant: Igualtat legal Declaració de Drets Fi dels privilegis i la societat estamental Divisió de poders Fi de la monarquia absoluta Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,... es difonen per tota França en vespres de la Revolució Influència de la Independència dels EUA Declaració de Drets (igualtat legal) Model liberal de Constitució 1. Tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i posseeixen certs drets inherents a la seua persona. 2. Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, deriva d’ell; els magistrats són els seus delegats i servents, i en qualsevol ocasió són responsables davant d’aquell. 5. Els poders legislatiu i executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-se del judicial. 6. Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble han de ser lliures. Tots els homes que tinguen evidència suficient de l’interés comú tenen dret al sufragi, i no se’ls poden imposar impostos o expropiar la seva propietat sense el seu consentiment o el dels seus representants així elegits. Declaració de Drets de Virgínia (1776)

7. Causes financeres Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans) Bancarrota de la Hisenda Reial Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners PRESSUPOST DE FRANÇA EN 1788. EN LLIURES. DESPESES INGRESSOS Despeses civils 145.802.388 Impostos directes 157.583.461 Despeses militars 165.510.050 Impostos indirectes 207.963.427 Pagament del deute 310.426.744 Resta d’ingressos 137.999.161 Total 621.739.182 Total 503.546.049 DÈFICIT PÚBLIC : 118.193.133

8. Causes polítiques Mala administració i pèssima recaptació d’impostos (corrupció i mala organització) Molts dels diners recaptats no arriben al govern del rei Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI) Convocatòria de Corts estamentals per part de Lluís XVI per intentar parar la crisi Es vota per estament Protestes del Tercer Estat “ És sols en la meva persona on resideix el poder sobirà, basat en l’esperit de consell, justícia i raó. És a mi a qui deuen els seus cortesans la seva existència i la seva autoritat. La plenitud de la seva autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai en contra meva. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sense dependència i sense divisió. És per la meva autoritat que els oficials de la meva Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei. L’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la Nació, dels que es sol parlar de manera separada des del monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que en les meves mans.” Discurs de Lluís XV al Parlament de París (3 de març de 1766).

9. La convocatòria d’Estats Generals. Males collites de blat Misèria i fam dels camperols Dificultats per pagar rendes i impostos Els camperols demanen la fi del feudalisme i la propietat plena de les terres Pujada del preu del pa + Competència del tèxtil anglès = Protestes d’artesans i classes populars a les ciutats Bancarrota de la Hisenda (1787) El rei demana als privilegiats que paguen impostos Els privilegiats es neguen Lluís XVI convoca Estats Generals El Tercer Estat no accepta el vot per estament S’elaboren quaderns de queixes: atacs als privilegiats i demandes d’igualtat legal i sobirania popular.

10. La ruptura de juliol del 1789 S’obrin els Estats Generals (maig 1789) El Tercer Estat demana el vot per persona Els privilegiats i el rei es neguen El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la Nació i es constitueix en Assemblea Nacional El poble recolza els seus diputats Presa de la Bastilla (14-VII-1789) Violència contra els senyors: GRAN POR Exili de la noblesa Ruptura amb l’Antic Règim Guàrdia Nacional

11. L’Assemblea Nacional Constituent (1789-91) Decret d’abolició del feudalisme Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat i igualtat legal Constitució Civil del clergat Separació església-Estat Constitució del 1791 Monarquia constitucional Divisió de poders Sufragi censatari Drets i llibertats individuals Impostos universals Llibertat econòmica i mercat nacional Desamortització dels béns eclesiàstics Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que els refereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i aquells que les represen- ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran fixats per l’Assemblea Nacional. Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense indemnització. Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen coneguts i percebuts (...) seran abolits. Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta. Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de naixement, poden ser admesos a totes les dignitats i treballs eclesiàs- tics, civils o militars. Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789). TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena- ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici. CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el seu nom pot exigir obediència. Fragment de la Constitució francesa del 1791. PRINCIPALS LLEIS DE L’ASSEMBLEA NACIONAL Legislar, consolidar, satisfer

12. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92) LA CONTRAREVOLUCIÓ És l’intent dels privilegiats de derrotar als revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim. Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per envair França i acabar amb la Revolució. El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes. L’Assemblea pren mesures: Confisca els béns dels nobles exiliats Declara la guerra a Àustria (i Prússia) Radicalització social dels més pobres: Els camperols demanen la propietat de les terres i deixar de pagar rendes. Les masses urbanes reclamen Democràcia i República. Fi de la unitat revolucionària: els burgesos volen frenar la revolució i els pobres anar més enllà (igualtat, democràcia i república).

13. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia (1791-92) Insurrecció popular de juny-agost de 1792 El poble assalta les Tulleries Abolició de la monarquia -> República Convocatòria d’eleccions per sufragi uni- versal masculí a la Convenció Nacional

14. La Convenció Nacional: una República democràtica (1792-95) Els partits polítics de la Convenció: Girondins: republicans moderats de la burgesia liberal (Mirabeau) Jacobins: republicans radicals populars (Danton, Robespierre, Marat) La Plana: entre els dos grups anteriors Els problemes de la Convenció Guerra exterior Perill de contrarevolució Revolta popular La Convenció derivarà en una dictadura dels diferents governs.

15. La Convenció Nacional (1792-95): La Convenció girondina (set. 92 – juny 93) Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees Problemes en la guerra Guerra civil interna (La Vendée): absolutistes vs. revolucionaris. Radicalització popular (sans-culottes) + + Caiguda dels girondins, substituïts i executats pels jacobins. = “ Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda- ment als cors el menyspreu per la reialesa i om- plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contra d’un home, sinó prendre una mesura de salut pública... Dins d’una República, un rei destronat sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui- litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una i l’altra...” Intervenció de Robespierre en la Convenció .

16. La Convenció Nacional (1792-95): La Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94) Detenció i execució de monàrquics, contrarevolucionaris i líders girondins Radicalització popular (influència dels sans-culottes) Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar a tots els considerats com a enemics de la Revolució EL TERROR “ Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resort del govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegada la virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest; el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una expressió de la virtut; és menys un principi particular que una conseqüència del principi general de la democràcia apli- cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El govern de la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita contra la tirania.” Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Pública a París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794). “ S’ordena arrestar a aquells que per la seva conducta o les seves relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagin mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio- naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls ha denegat el certificat de civisme” Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793. Victòries militars importants: els exèrcits estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica. Reformes socials: repartiment de terres entre camperols, preus màxims, educació gratuïta,... LLEI DE MÀXIMUM “ Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro. Art. 4.- Qualsevol persona que en compie o en vengui (...) a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi- toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).” Govern revolucionari dels jacobins (1793 ) Política de descristianització: execució de refractaris, religió de la raó, nou calendari,... Descontent de la burgesia Dictadura del Terror Malestar dels sans-culottes Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.

17. La Convenció Nacional (1792-95): La Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95) Amb el cop d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes). Constitució del 1795 És una constitució burgesa (moderada) Sufragi censatari El poder executiu recau en un Directori de cinc membres El poder legislatiu el comparteixen dues cambres “ Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins- truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve- nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser- va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes esperances. (...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so- cial; un país en què governen els no propietaris està en un es- tat salvatge” Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec- te de constitució (París, 1795) .